Nutrició

· Autòtrofs Utilitzen com a principal font de carboni el CO2 i el transformen en matèria orgànica. Els organismes autòtrofs són, per tant, l’esglaó bàsic en les xarxes tròfiques de qualsevol ecosistema.
· Heteròtrofs Utilitzen molècules orgàniques ja elaborades per altres organismes com a font de carboni. Aquesta matèria orgànica l’obtenen alimentant-se d’organismes autòtrofs.

Font d'energia

Segons la font d’energia necessària per transformar els nutrients captats en energia aprofitable, la divisió també s’estableix en dos grups:
· Fotòtrofs Utilitzen la llum com a font d’energia.
· Quimiòtrofs Utilitzen l’oxidació d’algun compost químic.

Respiració

Des del punt de vista de la molècula que facilita el funcionament de les cadenes respiratòries, es distingeixen entre els bacteris diferents categories metabòliques:
· Aerobis Bacteris que poden utilitzar l’oxigen com a molècula respiradora, transformant-lo en aigua.
· Anaerobis Si poden viure en absència de l’oxigen, pertanyen al grup dels anaerobis facultatius. Per contra, si han de viure de manera obligadasense oxigen pertanyen al grup dels anaerobis estrictes.

Metabolisme

Dins dels anaerobis estrictes, hi ha bacteris que poden utilitzar diferents molècules respiradores. Els fermentadors fan servir molècules orgàniques; els reductors de sulfat, fan servir àcid sulfúric; els desnitrificants, fan servir nitrats; i els metanògens que fan servir el CO2 com a molècula respiradora.En funció de totes les categories explicades anteriorment, els bacteris presenten una diversitat remarcable que es defineix amb els següents termes:
· Fotoautòtrofs Són bacteris que utilitzen la llum com a font d’energia i el CO2 com a font de carboni. (Chlorobium sp.)
· Fotoheteròtrofs Utilitzen la llum com a font d’energia i molècules orgàniques com a font de carboni. (Rhodospirillum sp.)
· Quimioautòtrofs Utilitzen compostos inorgànics com a font d’energia i el CO2 com a font de carboni. (Nitrobacter sp.)
· Quimioheteròtrofs Utilitzen un compost químic orgànic com a font d’energia i com a font de carboni alhora. (Escherichia coli)

Relació

Els bacteris es relacionen directament amb el medi i són capaços de donar resposta als estímuls que en reben. Els bacteris mòbils poden acostar-se o allunyar-se d’un determinat medi en funció dels seus interessos fisiològics.Els que no poden desplaçar-se presenten una càpsula més o menys gruixuda i resistent que conté en el seu interior el cromosoma i una part del citoplasma parcialment deshidratat formant una espora. Les càpsules bacterianes compleixen moltes funcions. Poden actuar com a protecció davant un canvi sobtat de les condicions ambientals. També protegeix la cèl·lula contra la fagocitosi. En molts bacteris és molt útil per fixar-los sobre els diversos substrats on poden viure (aparell digestiu d’animals i persones, pedres, fusta...).Poden resistir les condicions adverses durant molt de temps i un cop milloren, l’espora pot tornar a rehidratar-se, germinar i tornar a activar el metabolisme bacterià immediatament.

Bipartició Els bacteris es reprodueixen per bipartició, no disposen de sistemes de reproducció sexual com els eucariotes. Abans de la divisió cel·lular es produeix una duplicació del material genètic. Un cop s’ha duplicat, un parell de mesosomes oposats comencen a crèixer cap a l’interior de la cèl·lula en forma d’anell que es va tancant cap al centre fins que s’uneixen produïnt així la partició cel·lular. Tot i això alguns bacteris presenten sistemes primitius que els hi permeten una certa barreja de la informació genètica.· Conjugació Mitjançant els pili F és possible el pas d’una porció de l’ADN o el plasmidi d’una cèl·lula a una altra durant el procés de la conjugació bacteriana. El plàsmid transferit pot tornar a quedar lliure en el citoplasma de la cèl·lula receptora o bé incorporar-se al seu cromosoma.

Transducció L’agent transmissor és un virus que transporta fragments de l’ últim bacteri que ha parasitat.

· Transformació Un bacteri introdueix fragments d’ADN que troba lliures al medi.

Creixement

Si les condicions són òptimes (temperatura i nutrients), molts bacteris es poden reproduir cada 30 minuts. En aquesta situació les poblacions de bacteris experimenten un creixement molt ràpid, ja que en cada divisió cel·lular el nombre de cèl·lules es duplica. Si no hi hagués cap factor limitant aquest creixement seria infinit i els bacteris envairien la superfície de la Terra en poc més de 48 hores, però com que el creixement depèn, sobretot, de la disponibilitat de nutrients, a mesura que el cultiu va creixent, es van esgotant els nutrients provocant en primer lloc una aturada del creixement i una reducció posterior.

Durant la duplicació de la molècula d’ADN, es pot produir un trencament i modificar-se la seva estructura; aleshores es pot dir que s’ha produït una mutació. La possibilitat de mutacions als bacteris és gran perquè el seu ritme de reproducció i per tant de duplicació d’ADN és molt elevat i continu. Quan un bacteri pateix una mutació origina una soca que és el conjunt de tots els descendents d’un bacteri mutat.